FontDiccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part terminal del braç, que comprèn el carp, el metacarp i els dits, quan, com en l'home i en els simis, el dit gros es pot oposar als altres quatre dits, especialment aquest òrgan amb exclusió del carp o puny. La mà dreta. La mà esquerra. El palmell de la mà. [...]
Hi ha un curt nombre de mots que porten un accent distintiu (anomenat diacrític) per diferenciar-los d'altres mots que s'escriuen igual, amb els quals es podrien confondre. És el cas de mà i ma.
S'escriu mà amb el significat de 'part terminal del braç': Dona'm la mà (però dues mans).
S'escriu [...]
Canvi de direcció en què el cavall deixa la pista sobre la qual cavalca i en segueix una altra d'obliqua a aquesta fins a un punt determinat, sense retrocedir, per recuperar després la pista inicial pel mateix procediment. [...]
Passada executada posant la pilota directament a les mans del company d'equip, de manera que la pilota no tingui en cap moment un recorregut lliure per l'aire. [...]